EL TAUTOGRAMA I JOAN BROSSA

El tautograma és una composició on totes les paraules que  la conformen comencen per la mateixa lletra.

A continuació tenim un exemple de tautograma:

Mil misteris molen mogolló

mouen màgics monts

Joan Brossa fou el poeta avantguardista català  més important del segle XX, uns dels fundadors del grup artístic i dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana.

Quant a la seua frase: ‘’La poesia és un joc de miralls que ens permet veure l’altra banda del poema.’’, personalment em transmet que la bellesa i els recursos poètics fan que cada poema tinga un món interior que cadascú interpreta subjectivament, per tant quan la llegim ens reflectim en eixos miralls dels què ens parla Joan Brossa. D’aquesta manera, una persona pot llegir el mateix poema en moments diferents de la seua vida i traure un significat diferent.

FUNCIONS I REPTES DE LA LITERATURA INCLUSIVA EN L’EDUCACIÓ

Carme Morera i Tona Català són les dues autores dels llibres A mi que em passa i Mira’m als ulls. En aquest cas és la segona qui ens presenta els llibres i ens parla de la seua temàtica. Estos llibres quan es van elaborar no estaven pensats per ser un llibre per a xiquets, de fet no està catalogat per cap gènere. Només es volia transmetre la seua finalitat, contar la història de Carme perquè tothom coneguera allò que li passa. 

Per un cantó, A mi que em passa va nàixer en un blog i finalment va ser publicat perquè arribara a més gent. És un llibre que parla de diversitat i que va entrar a les escoles gràcies a les seues il·lustracions. 

Per l’altre, Mira’m als ulls parla de la hipocresia de la diversitat funcional i la discapacitat, amb la finalitat de donar-hi visibilitat. Tona Català afirma que els seus llibres agraden a lectors de totes les edats des de la infantesa fins persones de 90 anys. Ja que per a ella un llibre és bo quan ho llig tothom perquè la literatura no té edat. Per tant, les seues obres s’apropen a allò que entén Michel Tournier per literatura, obres que no estan fetes per xiquets però que estan escrites amb un llenguatge senzill que qualsevol pot entendre.  

Tanmateix, Tona Català escriu una història real, la seua pròpia experiència amb un llenguatge del carrer. Carme Morera, sa filla, és qui conta tot allò que li passa, com s’adona que està rebutjada per tindre una discapacitat del 65% i com això fa que es senta sola.  La finalitat de l’obra és fer un llibre divertit on la discapacitat no estiga amagada i es promoga uns valors sobre la diversitat per conscienciar la societat que cadascú ha de ser com és.

LES ENDEVINALLES

Una endevinalla és un enigma on es descriu alguna cosa amb rima perquè algú l’endevine. Normalment, està adreçat als xiquets  i sol descriure animals, fruites...

A continuació crearem una endevinalla. En primer lloc hem de triar l’objecte que volem que s’endevine i definir-lo. Per exemple, la taula. Com és la taula? Té quatre potes i és un objecte inanimat. En segon lloc, fem comparacions, la taula té quatre potes com els animals. En tercer lloc, es combinen els elements anteriors. En aquest cas, la taula té quatre potes però no és un animal i no pot moure’s. I per últim donem forma a l’endevinalla.

Tinc quatre potes i no puc caminar

 I encara que ho penses, no soc un animal

Només si m’arrossegues

A un altre lloc podré arribar

LA TAULA

Un altre exemple d’endevinalla:

Encara que no estem emparentats, 

Per riure i per plorar 

Estem sempre al teu costat

ELS AMICS

AJUDAR ELS NENS A ESDEVENIR LECTORS

Llegir ha de ser un plaer, hi ha un fum de persones que no els agrada llegir, potser és perquè mai han aprés a gaudir de la màgia d’un relat. Segons Jules Verne, aprendre a llegir és apropiar-se d’allò que s’està llegint i integrar-lo ràpidament, per tant, sembla que per adquirir aquesta capacitat els huit anys és massa prompte. Tanmateix, potser als xiquets no els agrada llegir perquè s’enfoca la tasca de llegir com a una feina i no com a un plaer. Per aconseguir que l’infant gaudisca la lectura cal orientar-lo perquè aconseguisca establir el seu estil. Per una banda, hem de conéixer els seus gustos i els temes que interessen el nostre alumne. I per l’altre, cal proposar moltes lectures perquè l’elecció no estiga limitada.  A més, s’ha de tindre clar que els elements intertextuals com les il·lustracions ajuden molt a escollir un llibre i a tindre interés per seguir la seua lectura. Un altre factor important és la família, ja que si l’infant veu que el seu entorn està interessat en allò que ell llig augmentaran les seues ganes de llegir i compartir-lo amb els seus parents. Si pel contrari, quan és jove no és lector tindrà menys possibilitats de ser-ne en un futur.
Per últim, hi ha moltes raons per les quals normalment un xiquet no s’acaba de llegir un llibre així com l’absència d’imatges i d’intriga, el tema no és interessant,  confusió a l'hora d’entendre qui parla en els diàlegs, lletra massa petita i moltes més. Però, cal recordar que si un xiquet no s’ha interessat mai per llegir potser un dia trobe un llibre que els fascine i els motive per endinsar-se al món de la lectura, no cal insistir en què llegisca perquè probablement farà efecte rebot i no llegirà gaire.

La informació que transmet aquest article em pareix molt interessant, ja que opine que a les escoles s’ha de transmetre la lectura com a plaer i deixar que el xiquet o xiqueta llisca allò que vol i seguint el seu ritme. A banda d’això,  en la meua experiència personal jo de petita no tenia cap llibre a casa, ni iniciativa de comprar-ne un, però un dia vaig començar a llegir per internet alguns relats i petits textos i em vaig començar a interessar per la lectura i a hores d’ara aprofite el mínim temps lliure que tinc per llegir una estona. Per tant, pense que encara que de petit no hages llegit, no vol dir que de major no trobes un meravellós món en els llibres. Pot ser que tingues menys possibilitats de descobrir  el teu estil o els teus gustos, però mai és tard per incorporar-se al món de la lectura. 

LIMERICK

Un limerick és una forma de poesia molt coneguda en la literatura  infantil anglosaxona. Té una estructura molt característica que vorem a continuació. Quant a la rima dels seus versos, normalment, rimen de la següent manera , els dos primers versos rimen  amb l’últim i el tercer amb el quart. Per tant, la seua rima serà AABBA.

Ara vorem com es forma i alguns exemples:

- 1r vers: indica qui n’és el protagonista.

Hi havia un elefant 

- 2n vers: indica la qualitat més característica del protagonista.

Petit i tossut

-3r i 4t versos: realització del predicat (allò que fa)

Anava molt convençut
A veure al seu amic el lluç

- 5è vers: té caràcter extravagant per cridar l’atenció. 

I volant va caure damunt.

Més exemples de limerick:

A l’’escola hi havia una finestra

Era gran i volia estar oberta

Els xiquets cada dia la tancaven

Perquè el fred per ella notaven

Que molesta aquella finestra!

A Josep el meu barret

De cap en cap li agradava viatjar

Fins que un dia es va enamorar

De la camisa que portava un capità

Ai que sola em va deixar!

PER A QUI ESCRIUEN ELS AUTORS DE LITERATURA INFANTIL?

- Per què la LIJ ha estat considerada paraliteratura?

Perquè per determinades raons ideològiques o sociològiques, la LIJ s’ha mantingut al marge de l’àmbit de la cultura literària. Potser és deu que de vegades sentim que la LIJ està escrita per a uns determinats lectors, els infants. Tanmateix, potser no té en compte temes que puguen interesar als adults.

- Qué és el lector model?

El lector model és aquell lector ideal que tot autor imagina que va llegir la seua obra.  Quan l’autor escriu el text té en compte l’autor model que vol que llija  el seu llibre. Aleshores l’obra es condiciona ja que l’escriptor intenta adequar l’obra a eixe determinat autor.

- Qué és la competència literària?

La competència lectora és una competència enciclopèdica que suposa el domini d’una llarga sèrie de codis i subcodis que van des del mateix sistema lingüístic fins a les regles de construcció narratives o els quadros intertextuals.

 - Qué és la intertextualitat, hipertextualitat, paratextualitat?

La intertextualitat és la relació que té un text amb altres que incorpora.

La hipertextualitat fa referència a llegir altres fonts per completar la informació del llibre que estàs llegint. 

La paratextualitat són aquells elements que conté una obra a banda del text. Per exemple, les il·lustracions, el títol del capítol o de l’obra, en nom de l’autor, l’enquadernació o el tipus de lletra. 

- Qué és la gramàtica interioritzada?

La gramàtica interioritzada es tracta d’un element necessari perquè els lectors puguen entendre els textos i fer-ne  una correcta abstracció.

LA LITERATURA.

La literatura és el conjunt d’obres de diferents gèneres literaris com ara narrativa, teatre i poesia. Pot ser oral o escrita.

- Existeix una literatura infantil?

Segons Michel Tournier, la literatura infantil està condicionada per una sèrie de ‘’motles’’, doncs allò que no entra en eixos ‘’motles’’ no forma part dels llibres que es publiquen per a xiquets. Per tant, existeix però ell pensa que no només eixos llibres publicats per a xiquets formen part de la literatura infantil. Sinó que hi ha molts més.

- En el cas que existisca, com hauria de ser?

La literatura infantil hauria d’estar formada per obres escrites de manera pura, àgil i senzilla, perquè tant els infants com els adults puguen llegir-ne.

- Quins aspectes del món de la literatura infantil denuncia Michael Tournier?

Michael Tournier denuncia que les editorials que publiquen els llibres de literatura infantil només ho fan amb aquells que segueixen uns determinats models. Per tant, aquest fet fa que els llibres publicats com literatura infantil segueixen uns estereotips semblants.

- Esteu d’acord amb la visió de la literatura infantil que exposa Tournier?

Sí, ja que pense que la literatura infantil no han de ser obres sense argument, sinó que continguen valors perquè els xiquets els aprenguen des de menuts. A més, pense que Tournier defensa que la literatura ha de tindre un llenguatge senzill i  ser comprensible per a tothom.