Carme Morera i Tona Català són les dues autores dels llibres A mi que em passa i Mira’m als ulls. En aquest cas és la segona qui ens presenta els llibres i ens parla de la seua temàtica. Estos llibres quan es van elaborar no estaven pensats per ser un llibre per a xiquets, de fet no està catalogat per cap gènere. Només es volia transmetre la seua finalitat, contar la història de Carme perquè tothom coneguera allò que li passa.
Per un cantó, A mi que em passa va nàixer en un blog i finalment va ser publicat perquè arribara a més gent. És un llibre que parla de diversitat i que va entrar a les escoles gràcies a les seues il·lustracions.
Per l’altre, Mira’m als ulls parla de la hipocresia de la diversitat funcional i la discapacitat, amb la finalitat de donar-hi visibilitat. Tona Català afirma que els seus llibres agraden a lectors de totes les edats des de la infantesa fins persones de 90 anys. Ja que per a ella un llibre és bo quan ho llig tothom perquè la literatura no té edat. Per tant, les seues obres s’apropen a allò que entén Michel Tournier per literatura, obres que no estan fetes per xiquets però que estan escrites amb un llenguatge senzill que qualsevol pot entendre.
Tanmateix, Tona Català escriu una història real, la seua pròpia experiència amb un llenguatge del carrer. Carme Morera, sa filla, és qui conta tot allò que li passa, com s’adona que està rebutjada per tindre una discapacitat del 65% i com això fa que es senta sola. La finalitat de l’obra és fer un llibre divertit on la discapacitat no estiga amagada i es promoga uns valors sobre la diversitat per conscienciar la societat que cadascú ha de ser com és.
No hay comentarios:
Publicar un comentario