ALBEROLA, Carles i GARCÍA, Roberto (1998). Joan, el Cendrós. Alzira: Bromera ( Col·lecció ‘’Micalet teatre’’) 138 p.
Joan, el Cendrós és una obra que està escrita per dos autors que amb les seues obres han fet riure i pensar en tot allò que conforma la vida quotidiana i que potser ens n’obliden, però que encara això és molt important.
El primer, Carles Alberola va nàixer a Alzira en 1964 i és titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València. Ha sigut director de diverses companyies valencianes, ha fet d’actor, ha dirigit espectacles, ha impartit classes de teatre i ha escrit alguns textos teatrals amb la col·laboració de diversos autors, entre altres Alfred Picó, Ferran Torret i Pasqual Alapont. En l’etapa dels anys 90, va estrenar 14 comèdies i en l’any 1994 va fundar la seua pròpia companyia de teatre Albena teatre. Ha rebut diversos premis, entre altres el premi de les Arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text amb Currículum (1994), el premi de la crítica de València al millor text amb Mandíbula afilada (1997), el premi de la crítica de València a la millor ambientació escènica amb Joan, el Cendrós (1998), premi de les Arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle amb Besos (1999), obra que el va llançar cap a l’èxit en Madrid i Barcelona.
Roberto García és l’altre coautor d’aquesta obra. Va nàixer a València el 1968, és dramaturg, director escènic i guionista. Ha escrit i dirigit 45 obres i ha rebut nombrosos premis així com el premi MAX al millor autor en català amb Besos (1999), coescrita amb Carles Alberola. Joan, el Cendrós comença la colaboració entre aquest sdos joves que continuarà amb obres com L’any que ve (1998), 23 centímetres (1999), Spot (2002) i Empezar de nuevo (2013).
Pel que fa a l’il·lustrador Enric Solbes va ser pintor, dissenyador i il·lustrador valencià. Abans dels 30 anys ja havia realitzat exposicions en Madrid i Nova York. Però, és principalment conegut per la faceta d’il·lustrador. Fou responsable de la imatge gràfica de la companyia Albena Teatre i de l’editorial Bromera, per la qual va realitzar incontables il·lustracions i dissenys de cobertes. Va rebre molts premis i distincions, en l’any 2008, va guanyar el premi al Llibre Valencià millor il·lustrat amb el llibre Rondalles valencianes de Josep Franco.
Joan, el Cendrós és maltractat per la seua madrastra i el seu germanastre Àlex. Cada dia al pati del col·legi el seu germà i els seus amics li furten el seu bocata i els diners que porta. És l’última setmana a l’escola, només queden dos dies i tenen l’examen final de castellà. Entre tot aquest embolic, Joan estima a Helena, però ella a ell no. De fet prefereix al seu germà Àlex, encara que està a punt de conéixer a un internauta anomenat Indiana que canviarà molt el fil d’aquesta història i farà que l’autoestima i la confiança estiguen molt més presents en la vida de Joan.
Quant al tema del llibre és que cal aprendre a confiar en un mateix per viure més feliç i deixar de ser invisible per la resta, ja que potser el motiu que la gent té per no apropar-se és que no coneixen a la persona perquè no es mostra tal com és per eixa inseguretat. En general, aquest llibre és divertit, ja que crea situacions de la vida amb un estil humorístic. Alhora, també suscita a la reflexió, ja que presenta la vida de Joan qui sofreix rebuig per part d’alguns dels seus companys. Aquesta situació que depén del caràcter de la persona i de la seua maduració personal és prou freqüent a les escoles i cal treballar-la per fer conscients a l’alumnat de com es sent la persona que rep eixos rebutjos.
En referència al llenguatge utilitzat, podem observar una peculiaritat que és molt comú en les obres de Carles Alberola, el barreig de llengües, ja que ho veiem amb els anglicismes que diu el personatge de Priscil·la com ‘’baby’’. A banda d’això, utilitza un llenguatge senzill i adequat per a xiquets d’a partir de deu anys.
Cal destacar que l’obra està dividida en seqüències ben lligades i que la part inicial del relat crea intriga per descobrir allò que va a passar durant els últims dies d’institut dels protagonistes. L’aparició d’Indiana crea moltes expectatives, ja que s’hi introdueix la ficció i crea tensió sobre allò que s’esdevé. Per altra banda, el final és sorprenent, motiva al lector i incita a reflexionar sobre aquest tema.
Pel que fa als personatges són adolescents que es comporten de forma que representen els diversos estereotips regits pels paràmetres socials i culturals. En primer lloc, Joan, qui representa el rebuig i el maltracte que reben bastants joves en l’actualitat, està enamorat d’una xica que no li fa cas, El bola, qui també rep rebuig per no ser prim i estar menjant sempre i Clara que està enamorada de Mosca. En segon lloc, Àlex, el seu germà assumeix el paper del xic que es creu més que la resta i que a més rebutja a Joan. Aquest conforma el grupet dels xiquets guays de l’escola amb Tatxa i Mosca. En tercer lloc, Espinosa, assumeix el paper d’empolló i Abel, el professor, està fart d’ell perquè està sempre darrere seu. En quart lloc, Taxta i Carmeta, que representen el tipus de relació que tenen els adolescents. Ja que Tatxa no mostra els seus sentiments cap a ella davant dels seus amics i Carmeta no ho enten i xafardeja amb les seues amigues Eva, Iris i Priscil·la, les quals conformen un grup d’amigues on ho parlen tot. Per últim, Helena és la xica de qui està enamorat Joan, però prefereix al xic cregut. I per últim, Indiana que és el personatge màgic i enigmàtic.
Respecte de l’època ocorre en l’etapa adolescent dels personatges. Ens presenta un món de ciència-ficció on es barregen la tradició i la novetat, ja que els autors s’inspiren en el conte de La Ventafocs. Com al conte, el protagonista, Joan, és maltractat per la seua madrastra i el seu germanastre, però a pesar d’això aconsegueix resoldre els seus problemes. Contràriament de com succeeix al conte tradicional, el canvi físic i personal no comporta la admiració de la resta, com al ball, sinó que mostra l’evolució interior i l’augment de maduresa del personatge principal, Joan.
Tot seguit, cal comentar que les imatges són escasses, atés que hi ha 10 en tot el llibre. Açò, probablement es deu al fet que és un llibre de teatre que està pensant per fer una representació. A banda d'això, les acotacions ens ajuden a saber com és l’espai, que fan els personatges, el seu vestuari i tota la informació necessària per a ubicar l’escena en un espai concret. D’aquesta manera, no són tan necessàries les imatges. Pel que fa a les il·lustracions que apareixen són en blanc i negre i mostren fotos reals amb elements de dibuix que potser reflecteix el barreig entre realitat i ciència-ficció que es pot observar al llarg d’aquesta història.
Pel que fa a la impressió és de bona qualitat, en la coberta és dona la informació bàsica sobre l’obra. Darrere es presenta l’argument del llibre que genera gran curiositat per descobrir com es desenvolupa la història i sobretot el seu desenllaç. Quant a l’enquadernació és resistent i la lletra és adequada per l’edat del lector.
El llibre presenta una introducció on s’expliquen les dades més rellevants dels dos autors i del seu argument, en la qual ens explica d’on ve aquesta història i les idees principals per poder entendre millor la vida de Joan, el Cendrós. Al final, també compta amb altre apartat on apareixen propostes d’escenificació quant al decorat, la posada en escena, el ‘casting’, la il·luminació i els efectes especials, la música i el vestuari i el maquillatge.
Comptat i debatut, aquesta obra tracta l’assetjament escolar que tant es veu a les escoles i ens posa en lloc d’un xic que en rep. És un aspecte molt important, ja que d’aquesta manera podem utilitzar aquest llibre a la nostra aula per fer que les xiquetes i els xiquets puguen llegir-lo i sentir amb el nostre personatge que el rebuig, pot superar-se perquè cal confiar en un mateix per arribar a ser això que volem ser, feliços.
