CLUB DE LECTURA: ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES- Maurice Sendak

Allà on viuen els monstres és un àlbum il·lustrat, ja que la imatge predomina sobre les paraules i sense ella no podríem entendre que està passant. La història ens presenta un xiquet que es disfressa de llop i la seua mare li diu ‘’MOSTRE’’ , ell li contesta ‘’ET MENJARÉ’’  i la mare el deixa sense sopar. A partir d’eixe moment, comença la transformació de la seua habitació en un bosc. Després, viatja i viatja durant un any sencer fins a arribar al món dels monstres, allí es troba amb uns mostres que bramen però que Max amansa i es torna el Rei dels Mostres. De sobte, es troba molt sol i sent una oloreta molt bona, mana als monstres al llit sense sopar i es torna cap a casa deixant els mostres allí molt tristos. Després d’altre any sencer tornat, quan va arribar a la seua habitació sa mare li havia deixat el sopar que encara estava calent.

Quant al viatge cap al món dels monstres potser és una imaginació del xiquet o que s’ha quedat dormint i està somiant. El xiquet se cent agust amb els monstres, ja que ell també vol ser un monstre, de fet es converteix en el rei del monstres, per tant, pot ser que no se senta totalment agust en el seu entorn i per això vol viatjar cap a altre món. A banda d’això,  cal destacar que la història reflecteix que les decisions dels adults influencien molt als xiquets, ja que el nen envia al llit sense sopar als monstres, de la mateixa manera que havia fet sa mare abans.

Pel que fa al llenguatge, es poden trobar paral·lelismes, atés que repeteix la mateixa estructura quan diu ‘’ i van fer... i van fer...’’. També es repeteix la paraula terrible que potser es vol associar el so de la r amb el so dels monstres. Per altra banda, es canvia la tipologia de minúscula a majúscula per fer sentir al lector que es crida.

A banda d’això, és important destacar el paper que realitzen les imatges en aquesta història. La grandària canvia segons Max s’apropa o s’allunya del món de la fantasia. Un altre aspecte que cal esmentar és el temps que transcorreix des que la mare el mana al llit fins que li deixa el sopar en la seua habitació. Aquest detall ens mostra que encara que en el món de la fantasia hagen passat dos anys per anar-hi i tornar-hi en realitat no ha sigut tant en el món real. Potser el temps que es tarda a imaginar o somiar aquesta aventura que viu Max al món dels monstres.

Finalment, quan la mare li porta el sopar, mostra que encara que l’haja enviat al llit sense sopar,  no vol dir que no l’estime.