CONFERÈNCIA: ÀNGELA FERNANDES

El títol de la conferència d'Àngela Fernandes és ''De la poesia clasica a la ciencia ficción: Lectura, reescritura y pensamiento crítico en las literaturas ibéricas''. Àngela defén que els poemes són textos per reflexionar sobre l'escriptura i la lectura. Segons el seu criteri, per aprendre a llegir també cal aprendre a escriure i esque en el moment que adquirim aquesta capacitat estem més prop de poder interactuar amb els problemes del món.

Els escriptors estan influenciats pels textos que han llegit abans, per això qualsevol lector pot ser poeta, escriptor o artista. Atés que la poesia no naix espontàniament, sinó que és una construcció, ja que es confecciona a partir de material que ja hi havia abans. D'altra banda, la poesia és un joc d'il·lusions, per tant només cal conéixer les regles d'aquest lloc per poder escriure'n i és això el que fa possible que un lector puga arribar a ser creador.

Posteriorment, Àngela Fernandes, ens va explicar diverses estratègies per crear poesia. En primer lloc, en el poema de Rio Douro,  observen un joc d'encadenació de paraules que mai té final. En aquest cas, està tancat, ja que acaba amb la mateixa paraula que acaba.  També, ens explica el joc  d'identificació del llenguatge que ja existeix i el reciclatge de poemes existents. En aquesta estratègia, es crea un poema que té influències en la tradició i que està creat amb els materials que ja existeixen.

Un altre és la recuperació de temes tradicionals per reconstruir el seu significat.

Quant al llibre Futuros peligrosos, compta amb sis contes on inviten a qüestions sobre clonació.  Tracta com un esperit es trasllada a altre cos quan el seu ja està envellit i es canvien el cos amb els joves qui reben 1000 euros. D'aquesta manera, perduren més en la vida i es veu la clara diferència entre els rics i els joves d'Àfrica i Àsia. En concret, conta la història de Sara d'Etiopia qui està a punt de rebre l'espirit d'algú. 

Finalment, Àngela ens fa reflexionar si pensem en el futur amb freqüència, ja que pot ser que hi haja canvis i  siga així amb els avanços de la ciència.