ANIMACIÓNS LECTORES 14/10/2019

L’autora d’aquesta animació és Mercè Company. Mitjançant un story book ens presenten l'autora que destaca en contes infantils, però també ha escrit novel·les per adults, àlbums il·lustrats per als més menuts i obres teatrals infantils i audiovisuals. Té nombrosos premis i la seua obra més coneguda és La caputxeta vermella i les tres bessones. Les companyes han emprat un teatre de titelles per representar aquest conte.

Durant l’animació les companyes han interactuat amb el públic per crear intriga sobre allò que s’esdevenia al teatre de titelles. En general, el petit teatre que han desenvolupat ha seguit un ordre lògic i la música per ambientar i el decorat que han afegit segons l’escena, com la casa de la caputxeta i l’arbre han fet que es puguera seguir l'argument més fàcilment. Quant a la llengua emprada ha sigut correcta i en un nivell adequat perquè els xiquets per qui va adreçada puguen entrendre-la.  Finalment, crec que un aspecte a millorar és el forat pel qual eixien els titelles, ja que en alguns moments no es veien els personatges.

L’autor de la següent animació és Carles Cano. Les nostres companyes ens expliquen que va començar a escriure a partir d’una aposta amb el seu amic i que les seues obres inclouen  una gran varietat de jocs de paraules que fan que les seues obres siguen divertides i presenten un toc d’humor. Algunes de les seues obres són Per un botó, La màquina dels contes i T’he agafat caputxeta. Aquesta última és la que han representat els nostres companys a través d’un teatre que ens mostra les característiques que abans comentava.

L’animació ha resultat coherent, ja que han representat dos actes de l’obra T’he agafat caputxeta i ens ha provocat interés per continuar la lectura d’aquest conte.  A banda d’això, han emprat un fons i diverses disfresses perquè s’entenga millor la representació. Quant al nivell de llengua és correcte, encara que sí que hi ha hagut alguns castellanismes. En definitiva, crec que un aspecte a millorar és la presentació de l’autor, ja que es podrien explicar més dades d’ell.

CLUB DE LECTURA: EL VELL I EL FAR

El vell i el far és un llibre  que conta la història d’una xiqueta que viu amb els seus avis, ja que sa mare va morir. Més tard mor també l’àvia. Els seu iaio i ella sempre anaven a la matinada al far on l’avi li contava històries. La xiqueta s’enfada amb el seu avi perquè s’ha fet nòvio de la seua professora i pensa que el fet de la diferència d’edat és un motiu per avergonyir-se. 

La història passa a l’estiu al far de Xàtiva.  M’ha agradat, ja que com ha dit la seua autora Lliris Picó la finalitat del llibre és incentivar la lectura i fer un llibre per a tota la família. Per això, el llenguatge és senzill encara que inclou algunes paraules difícils, locucions o frases fetes que potser un xiquet no pot entendre. Però, afortunadament el llibre conta amb un apartat on explica el significat d’allò que es considera més complicat. 

Quant al contingut em pareix que treballa alguns valors molt importants com l’estima de la família. Tanmateix, fa que recordem els temps passats quan estiuejàvem amb la nostra colla en el barri o quan anaven a la piscina de la nostra amiga.  Com es diu al llibre el far que ens descriu s’ha elevat a poc a poc sobre els fonaments que deixen les antigues construccions. Per tant, treballa com està condicionada la vida per la història i com es van construint unes damunt d’altres. 

Finalment, pense que utilitzaria aquest llibre a l’aula, ja que l’argument fa que el lector no es desconnecte i vulga conéixer el final de la història.  

EL CONTE EMBASTAT

El conte embastat és una tècnica que es pot utilitzar per fomentar la literatura a l’aula. Es tracta de fer grups i començar a fer preguntes per crear una història. Tots els grups comencen a escriure i quan acaben passen el full al següent i canviem de pregunta perquè continuen el conte.

A continuació trobem l’exemple que en fet a classe: 

CONTE EMBASTAT

Això era i no era un viatger que volia recórrer el món en una bicicleta. El seu viatge va començar a casa de la seua àvia perquè li va donar una motxilla que tenia una brúixola màgica. Però, això no bastava per fer-lo feliç. Ell volia recuperar un tresor que li havien furtat a la seua família feia molts anys. Un tresor que tothom desitjava però que ningú imaginava. 

El viatger va continuar el seu viatge amb la brúixola. Pel camí es va trobar una fascinant sorpresa. Va aparéixer una fada que li va indicar per on anar.  A més, la fada li va donar uns pols màgics per a convertir la seua bicicleta en un cavall i poder córrer molt més ràpid abans que arribara la nit. 

L’endemà un gegant va interrompre el seu viatge. Tenia molta fam i com que no hi havia cap cosa per menjar i es va trobar al nostre viatger i el seu cavall li semblaven molt apetitosos. El gegant va perseguir al viatger, fins que aquest es va adonar que tenia més pols màgics i se’ls va llançar al gegant perquè es fera petit i poder véncer-ho més fàcilment. 

Fugint del gegant va aparéixer a un regne desconegut anomenat Regne Fantàstic i va pensar que allí podria salvar-se. En aquell moment, va aparéixer un monstre que li va prohibir l'entrada al regne.

Després de batallar amb el monstre, el viatger va quedar ferit i tota la gent li va donar per mort. De sobte, va aparéixer la fada una altra vegada i al fer un encanteri, el viatger es va curar i va poder eixir del regne.

Finalment, el viatger es va despertar i se’n va adornar que tot hi havia sigut un malson i el seu viatge començava a eixe moment. 

LA REVISTA

El títol de la revista és CUCAFERA i és un especial per nadal. Va adreçada a xiquets entre quatre i sis anys i està escrita en el dialecte oriental. Es continua editant, ja que també està en format digital per poder arribar a més persones.

Aquesta revista compta amb diverses seccions. En primer lloc, té diversos contes amb il·lustracions i vinyetes com El fill i l’ase, El llop que es pensava que era una ovella, la història de la Nit de Nadal, i L’os Brunet espera el nadal. També compta amb un còmic El més petit dels grans herois.  En segon lloc, troben una secció amb preguntes per explicar com es forma la neu i una  altra que dona informació sobre l’os blanc. En tercer lloc, també observen que conté seccions per jugar, hi ha una on  s’ha de dibuixar, una altra on s’ha de buscar personatges o objectes en una imatge o resoldre endevinalles. Per últim, trobem una secció perquè el xiquet pense i opine sobre la següent qüestió: Què vol dir ser feliç?

Quant a la proposta didàctica, la revista es pot utilitzar a l’aula per parlar de la felicitat, transmetre valors i fer pensar als xiquets. També es pot treballar per desenvolupar la creativitat, l’atenció i la destresa visual amb les seccions de jocs. A banda de tractar el tema del nadal.

TERESA BROSETA

TERESA BROSETA
Naix a València en 1963, és llicenciada en Ciències de l’ Educació i Filologia Hispànica. Actualment, treballa en l’agència Tributària i és escriptora. Tracta tots els gèneres literaris, poesia, teatre i narrativa i la temàtica preferida són els pirates. Tanmateix, escriu literatura infantil, juvenil i per adults. Escriu en castellà i valencià i  realitza traduccions d’un idioma l’altre i viceversa.
Les seues obres més importants són No puges a l’andana (2007), Rellotge de cucut (2012)

A continuació podeu veure una entrevista a l’autora:

CARLES ALBEROLA
En general treballa comèdia. Té obres de literatura infantil com Joan, el Cendrós i L’aneguet lleig
Sol barrejar llengües.

RAMON LLUIG
Moltes de les seues obres han sigut traduïdes al braille.
Obra a destacar: La germanor del camí

CARLES CANO
Obra important; T’he agafat caputxeta

PASQUAL ALAPONG
És traductor, novel·lista i escriu teatre.
Obres importants: Menjaré bollycaos per tú i L’infern de marta aquesta obra descriu una situació d’una parella tòxica, fa una denúncia d’allò que passa a la societat actual, així li dona suport.
L’autor pensa que els llibres poden curar les nostres ferides i problemes i fer-los visibles. En general, tracta el tema de la violència de gènere en el món adolescent.
Les seues obres s’han dramatitzat.

ANA BALLESTER
És contacontes.
Obres importants: Maleïda poma

FANI GRANDE
Obres importants: Empar, Fallera Major Infantil i Empar i Jaume el Primet
Publicacions i adaptacions digitals
Defensa la igualtat de gènere

DIDAC BOTELLA
Obres importants: L’illa del... Teatre! i  Prou de nadales!
El fet que és mestre condiciona la temàtica de les seues obres.
També fa metateatre en una obra que representa uns xiquets que estan representant una obra de teatre teatre.

AVANTATGES PEDÀGOGICS DE LA DRAMATITZACIÓ

El teatre a l’escola normalment no té una importància molt elevada, però hem de saber que cal potenciar-lo perquè té nombrosos avantatges que podem millorar la comunicació, la sensibilitat, la concentració, l’atenció i la psicomotricitat. Per una banda, posar en escena una situació desenvolupa la interacció social i potència el sentiment de grup, ja que han de realitzar un treball cooperatiu perquè la seua representació puga ser adequada. Per l’altra, també es treballen destreses com l’oralitat, les relacions interpersonals i la sensoriopercepció, atés que l’alumnat a través d’activitats creatives d’expressió corporal i verbal s’obri als estímuls sensorials i estimula els sinestètics.

Així mateix, es treballen els valors educatius de forma lúdica i  això fa que els aprenguen millor. També realitzen espectacles i activitats escolars que aconsegueixen que els alumnes es motiven i potencien la seua projecció i expressió personal. Per tant, la creació d’una situació teatral és molt important a la nostra aula, ja que té molts beneficis que desenvolupen els objectius principals que el currículum dicta que s’han de treballar a l’escola. 

CLUB DE LECTURA: ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES- Maurice Sendak

Allà on viuen els monstres és un àlbum il·lustrat, ja que la imatge predomina sobre les paraules i sense ella no podríem entendre que està passant. La història ens presenta un xiquet que es disfressa de llop i la seua mare li diu ‘’MOSTRE’’ , ell li contesta ‘’ET MENJARÉ’’  i la mare el deixa sense sopar. A partir d’eixe moment, comença la transformació de la seua habitació en un bosc. Després, viatja i viatja durant un any sencer fins a arribar al món dels monstres, allí es troba amb uns mostres que bramen però que Max amansa i es torna el Rei dels Mostres. De sobte, es troba molt sol i sent una oloreta molt bona, mana als monstres al llit sense sopar i es torna cap a casa deixant els mostres allí molt tristos. Després d’altre any sencer tornat, quan va arribar a la seua habitació sa mare li havia deixat el sopar que encara estava calent.

Quant al viatge cap al món dels monstres potser és una imaginació del xiquet o que s’ha quedat dormint i està somiant. El xiquet se cent agust amb els monstres, ja que ell també vol ser un monstre, de fet es converteix en el rei del monstres, per tant, pot ser que no se senta totalment agust en el seu entorn i per això vol viatjar cap a altre món. A banda d’això,  cal destacar que la història reflecteix que les decisions dels adults influencien molt als xiquets, ja que el nen envia al llit sense sopar als monstres, de la mateixa manera que havia fet sa mare abans.

Pel que fa al llenguatge, es poden trobar paral·lelismes, atés que repeteix la mateixa estructura quan diu ‘’ i van fer... i van fer...’’. També es repeteix la paraula terrible que potser es vol associar el so de la r amb el so dels monstres. Per altra banda, es canvia la tipologia de minúscula a majúscula per fer sentir al lector que es crida.

A banda d’això, és important destacar el paper que realitzen les imatges en aquesta història. La grandària canvia segons Max s’apropa o s’allunya del món de la fantasia. Un altre aspecte que cal esmentar és el temps que transcorreix des que la mare el mana al llit fins que li deixa el sopar en la seua habitació. Aquest detall ens mostra que encara que en el món de la fantasia hagen passat dos anys per anar-hi i tornar-hi en realitat no ha sigut tant en el món real. Potser el temps que es tarda a imaginar o somiar aquesta aventura que viu Max al món dels monstres.

Finalment, quan la mare li porta el sopar, mostra que encara que l’haja enviat al llit sense sopar,  no vol dir que no l’estime.