ANIMACIÓ ROALD DAHL

L'autor d'aquesta animació és Roald Dahl, va nàixer en 1916, el seu estil es clar i senzill a la par que irònic i àcid, els seus llibres estan narrats des del punt de vista del xiquet i compté jocs de paraules amb un tó humorístic enfocat als xiquets i no als adults. Algunes de les seues obres infantils són Charli i la fàbrica de xocolata (1978) Matilda (1988), Els culdolla (1988) i Les bruixes(1989).

Quant a la representació hem realitzat un teatre de titelles de pal, amb un decorat que ens permetia canviar el fons amb el projector per orientar més la representació, ja que de vegades no s'estén bé l'argument. La història representada, Quin embolic! era inventada i confeccionada a partir dels elements més característics dels personatges dels llibres que he esmentat dalt. 

A banda d'això, hi ha hagut interacció amb públic quan parlava la xiqueta i els titelles. La llengua emprada ha sigut en un nivell estàndard i adequat als espectadors. Pel que fa a la presentació de l'autor, hem fet un Kahoot! ja que pensem que d'aquesta manera, es crea un clima de joc a l'aula on l'alumnat ha d'investigar al tríptic de la informació de l'autor per encertar la qüestió. Comptat i debatut, crec que a una aula, l'alumnat estaria molt atent i interessat per  la història Quin embolic! i amb els seus personatges, atés que hem utilitzat les il·lustracions que apareixen al llibre per fer els titelles. Per tant, pense que animarà als alumnes a llegir els llibres i a descobrir les vertaderes històries. 

RESSENYA JOAN, EL CENDRÓS

ALBEROLA, Carles i GARCÍA, Roberto (1998). Joan, el Cendrós. Alzira: Bromera ( Col·lecció ‘’Micalet teatre’’) 138 p.

Joan, el Cendrós és una obra que està escrita per dos autors que amb les seues obres han fet riure i pensar en tot allò que conforma la vida quotidiana i que potser ens n’obliden, però que encara això és molt important.

El primer, Carles Alberola va nàixer a Alzira en 1964 i és titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València. Ha sigut director de diverses companyies valencianes, ha fet d’actor, ha dirigit espectacles, ha impartit classes de teatre i ha escrit alguns textos teatrals amb la col·laboració de diversos autors, entre altres Alfred Picó, Ferran Torret i Pasqual Alapont. En l’etapa dels anys 90, va estrenar 14 comèdies i en l’any 1994 va fundar la seua pròpia companyia de teatre Albena teatre.  Ha rebut diversos premis, entre altres el premi de les Arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text amb Currículum (1994),  el premi de la crítica de València al millor text amb Mandíbula afilada (1997), el premi de la crítica de València a la millor ambientació escènica amb Joan, el Cendrós (1998), premi de les Arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle amb Besos (1999), obra que el va llançar cap a l’èxit en Madrid i Barcelona.

Roberto García és l’altre coautor d’aquesta obra. Va nàixer a València el 1968, és dramaturg, director escènic i guionista. Ha escrit i dirigit 45 obres i ha rebut nombrosos premis així com el premi MAX al millor autor en català amb Besos (1999), coescrita amb Carles Alberola. Joan, el Cendrós comença la colaboració entre aquest sdos joves que continuarà amb obres com L’any que ve (1998), 23 centímetres (1999), Spot (2002) i Empezar de nuevo (2013). 

Pel que fa a l’il·lustrador Enric Solbes va ser pintor, dissenyador i il·lustrador valencià. Abans dels 30 anys ja havia realitzat exposicions en Madrid i Nova York. Però, és principalment conegut per la faceta d’il·lustrador. Fou responsable de la imatge gràfica de la companyia Albena Teatre i de l’editorial Bromera, per la qual va realitzar incontables il·lustracions i dissenys de cobertes. Va rebre molts premis i distincions, en l’any 2008, va guanyar el premi al Llibre Valencià millor il·lustrat amb el llibre Rondalles valencianes de Josep Franco. 

Joan, el Cendrós és maltractat per la seua madrastra i el seu germanastre Àlex. Cada dia al pati del col·legi el seu germà i els seus amics li furten el seu bocata i els diners que porta. És l’última setmana a l’escola, només queden dos dies i tenen l’examen final de castellà. Entre tot aquest embolic, Joan estima a Helena, però ella a ell no. De fet prefereix al seu germà Àlex, encara que està a punt de conéixer a un internauta anomenat Indiana que canviarà molt el fil d’aquesta història i farà que l’autoestima i la confiança estiguen molt més presents en la vida de Joan.

Quant al tema del llibre és que cal aprendre a confiar en un mateix per viure més feliç i deixar de ser invisible per la resta, ja que potser el motiu que la gent té per no apropar-se és que no coneixen a la persona perquè no es mostra tal com és per eixa inseguretat.  En general, aquest llibre és divertit, ja que crea situacions de la vida amb un estil humorístic. Alhora, també suscita a la reflexió, ja que presenta la vida de Joan qui sofreix rebuig per part d’alguns dels seus companys. Aquesta situació que depén del caràcter de la persona i de la seua maduració personal és prou freqüent  a les escoles i cal treballar-la per fer conscients a l’alumnat de com es sent la persona que rep eixos rebutjos. 

En referència al llenguatge utilitzat, podem observar una peculiaritat que és molt comú en les obres de Carles Alberola, el barreig de llengües, ja que ho veiem amb els anglicismes que diu el personatge de Priscil·la com ‘’baby’’.  A banda d’això, utilitza un llenguatge senzill i adequat per a xiquets d’a partir de deu anys. 

Cal destacar que l’obra està dividida en seqüències ben lligades i que la part inicial del relat crea intriga per descobrir allò que va a passar durant els últims dies d’institut dels protagonistes. L’aparició d’Indiana crea moltes expectatives, ja que s’hi introdueix  la ficció i crea tensió sobre allò que s’esdevé. Per altra banda, el final és sorprenent, motiva al lector i incita a reflexionar sobre aquest tema.

Pel que fa als personatges són adolescents que es comporten de forma que representen els diversos estereotips regits pels paràmetres socials i culturals. En primer lloc, Joan, qui representa el rebuig i el maltracte que reben bastants joves en l’actualitat, està enamorat d’una xica que no li fa cas, El bola, qui també rep rebuig per no ser prim i estar menjant sempre i Clara que està enamorada de Mosca. En segon lloc, Àlex, el seu germà assumeix el paper del xic que es creu més que la resta i que a més rebutja a Joan. Aquest conforma el grupet dels xiquets guays de l’escola amb Tatxa i Mosca. En tercer lloc, Espinosa, assumeix el paper d’empolló i Abel, el professor, està fart d’ell perquè està sempre darrere seu. En quart lloc, Taxta i Carmeta, que representen el tipus de relació que tenen els adolescents. Ja que Tatxa no mostra els seus sentiments cap a ella davant dels seus amics  i Carmeta no ho enten i xafardeja amb les seues amigues Eva, Iris i Priscil·la, les quals conformen un grup d’amigues on ho parlen tot. Per últim, Helena és la xica de qui està enamorat Joan, però prefereix al xic cregut. I per últim, Indiana que és el personatge màgic i enigmàtic. 

Respecte de l’època ocorre en l’etapa adolescent dels personatges. Ens presenta un món de ciència-ficció on es barregen la tradició i la novetat, ja que els autors s’inspiren en el conte de La Ventafocs. Com al conte, el protagonista, Joan, és maltractat per la seua madrastra i el seu germanastre, però a pesar d’això aconsegueix resoldre els seus problemes. Contràriament de com succeeix al conte tradicional, el canvi físic i personal no  comporta la admiració de la resta, com al ball, sinó que mostra l’evolució interior i l’augment de maduresa del personatge principal, Joan.  

Tot seguit, cal comentar que les imatges són escasses, atés que hi ha 10 en tot el llibre. Açò, probablement es deu al fet que és un llibre de teatre que està pensant per fer una representació. A banda d'això, les acotacions ens ajuden a saber com és l’espai, que  fan els personatges, el seu vestuari i tota la informació necessària per a ubicar l’escena en un espai concret. D’aquesta manera, no són tan necessàries les imatges. Pel que fa a les il·lustracions que apareixen són en blanc i negre i mostren fotos reals amb elements de dibuix que potser reflecteix el barreig entre realitat i ciència-ficció que es pot observar al llarg d’aquesta història. 

Pel que fa a la impressió és de bona qualitat, en la coberta és dona la informació bàsica sobre l’obra. Darrere es presenta l’argument del llibre que genera gran curiositat per descobrir com es desenvolupa la història i sobretot el seu desenllaç. Quant a l’enquadernació és resistent i la lletra és adequada per l’edat del lector.

El llibre presenta  una introducció on s’expliquen les dades més rellevants dels dos autors i del seu argument, en la qual ens explica d’on ve aquesta història i les idees principals per poder entendre millor la vida de Joan, el Cendrós. Al final, també compta amb altre apartat on apareixen propostes d’escenificació quant al decorat, la posada en escena, el ‘casting’, la il·luminació i els efectes especials, la música i el vestuari i el maquillatge. 

Comptat i debatut, aquesta obra tracta l’assetjament escolar que tant es veu a les escoles i ens posa en lloc d’un xic que en rep. És un aspecte molt important, ja que d’aquesta manera podem utilitzar aquest llibre a la nostra aula per fer que les xiquetes i els xiquets puguen llegir-lo i sentir amb el nostre personatge que el rebuig, pot superar-se perquè cal confiar  en un mateix per arribar a ser això que volem ser, feliços. 

ANIMACIÓ LECTORA CHARLES PERRAULT

L'autor d'aquesta animació és Charles Perrault, un escriptor francés precursor de la literatura infantil, va escriure els contes més populars del món, la majoria van arribar al cinema o s'han convertit en composicions musicals. Són contes tradicionals amb un estil simple i elegant que intenta moralitzar. Alguns dels seus contes han sigut transcrits per altres. Unes de les seues obres són Caputxeta Vermella, la Ventafocs i En patuget.

Els nostres companys han representat a través d'un teatre el conte de La ventafocs, però versionant-lo i modernitzant l'argument. D'aquesta manera, provoquen que es cree un interés cap aquesta obra i que l'alumnat vullga saber com és la versió original, per tant potència la lectura. L'animació resulta coherent, ja que ens han explicat les dades de l'autor amb un vídeo i posteriorment han començat la petita representació. Quant als aspectes  positius, ha sigut una animació divertida en la qual s'ha interactuat amb el públic. Finalment, crec que un aspecte a millorar és la decoració i les disfresses dels personatges.

ANIMACIÓ LECTORA FRANCESC GISBERT I JOAN PLA

L'autor d'aquesta animació és Francesc Gisbert, és escriptor, traductor i posseeix un ampli repertori d'obres de literatura infantil, juvenil i per adults. Algunes de les seues obres infantils són La Maria no té por, Misteris S.L, Els amics del butoni i Quantes rondalles!

Les companyes han fet una entrevista a l'autor per presentar la seua vida a través d'un vídeo de ninots. Posteriorment,  hi han realitzat un teatre d'ombres de l'obra La maria no té por.  Aquest recurs per a representar una obra em pareix molt interessant perquè capta l'atenció del lector. A banda d'això, el nivell de llengua emprada en la representació ha sigut adequat al nivell de l'alumnat rceptor. Finalment, crec que es podria millorar la interacció amb el públic per fer-lo participe de l'animació.

L'autor de la següent animació és Joan Pla Villar, va nàixer a 1942, pertany a la generació de la postguerra. Va començar escrivint literatura per a adults i va acabar decantant-se per la literatura juvenil. Aquest autor visita les escoles per promoure la lectura. Es diferència de la resta per la diversitat temàtica de les seues obres.

S'ha representat l'obra L'autobús jordiet i  la bruixa Elisenda amb titelles i un decorat que simula un autobús. Tanmateix, ha sigut fàcil seguir el fil de l'argument, ja que s'ha desenvolupat amb un ordre lògic.. Per últim, han utilitzat un llenguatge normatiu i fàcil de comprendre, però milloraria la interacció amb el públic.

CONFERÈNCIA: ÀNGELA FERNANDES

El títol de la conferència d'Àngela Fernandes és ''De la poesia clasica a la ciencia ficción: Lectura, reescritura y pensamiento crítico en las literaturas ibéricas''. Àngela defén que els poemes són textos per reflexionar sobre l'escriptura i la lectura. Segons el seu criteri, per aprendre a llegir també cal aprendre a escriure i esque en el moment que adquirim aquesta capacitat estem més prop de poder interactuar amb els problemes del món.

Els escriptors estan influenciats pels textos que han llegit abans, per això qualsevol lector pot ser poeta, escriptor o artista. Atés que la poesia no naix espontàniament, sinó que és una construcció, ja que es confecciona a partir de material que ja hi havia abans. D'altra banda, la poesia és un joc d'il·lusions, per tant només cal conéixer les regles d'aquest lloc per poder escriure'n i és això el que fa possible que un lector puga arribar a ser creador.

Posteriorment, Àngela Fernandes, ens va explicar diverses estratègies per crear poesia. En primer lloc, en el poema de Rio Douro,  observen un joc d'encadenació de paraules que mai té final. En aquest cas, està tancat, ja que acaba amb la mateixa paraula que acaba.  També, ens explica el joc  d'identificació del llenguatge que ja existeix i el reciclatge de poemes existents. En aquesta estratègia, es crea un poema que té influències en la tradició i que està creat amb els materials que ja existeixen.

Un altre és la recuperació de temes tradicionals per reconstruir el seu significat.

Quant al llibre Futuros peligrosos, compta amb sis contes on inviten a qüestions sobre clonació.  Tracta com un esperit es trasllada a altre cos quan el seu ja està envellit i es canvien el cos amb els joves qui reben 1000 euros. D'aquesta manera, perduren més en la vida i es veu la clara diferència entre els rics i els joves d'Àfrica i Àsia. En concret, conta la història de Sara d'Etiopia qui està a punt de rebre l'espirit d'algú. 

Finalment, Àngela ens fa reflexionar si pensem en el futur amb freqüència, ja que pot ser que hi haja canvis i  siga així amb els avanços de la ciència. 

ANIMACIÓ LECTORA CHRISTIAN ANDERSEN

L'animació es refereix a Christian Andersen,  va nàixer a Dinamarca, la seua família era pobre encara això, el seu  pare li va regalar un teatre de titelles a les quals els cosia roba. En 1827 va escriure el seu primer poema i a partir d'aquest moment va començar a escriure relats com El soldadet de plom , La venedora de mistos, L'aneguet lleig i La sireneta. 

Els nostres companys han recreat una situació on  un d'ells feia de l'autor que ens dona dades sobre la seua vida i presenta l'obra La sirenita que es representada amb titelles. Després, interactuen amb el públic, ja que apareix el soldadet de plom i la venedora de mistos i ens conten com es la seua vida, introduint-nos en les dues obres que va escribir a 1848 i 1838. 

L'animació ha sigut coherent, però crec que cal millorar la qualitat de els titelles perquè l'alumnat no desconnecte de la representació, ja que els ninots cridaríem molt l'atenció. 

ANIMACIÓ LECTORA PASQUAL ALAPONT

Aquesta animació es refereix a les obres de Pasqual Alpont, un traductor, dramaturg, editor guionista, novel·lista, actor i director d’escena. Destaca per les seues obres novel·listes destinades a un públic juvenil i infantil.  Ha rebut diversos premis com el Premi del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Les seues obres  són característiques per ser de gènere còmic, utilitzar nombroses descripcions i tindre el narrador en primera persona. Aquest autor té una tetralogia que consta dels quatre títols següents Estàs com una moto!, Me’n vaig de casa, No sigues bajoca!, Cagadets de por. 

Els companys han representat una escena de cada llibre de la tetralogia a través d’un teatre molt divertit que ens ha provocat tindre més curiositat per llegir els llibres d’aquest autor. A banda d’això, crec que aquesta dramatització animaria els xiquets per endinsar-se al món de la lectura i interessar-se per les obres de Pasqual Alapont. 

La representació ha seguit un ordre cronològic, ja que comença amb un viatge cap a una boda i acaba tornant a l'aereoport per tornar a casa. Tanmateix, han interactuat molt amb el públic amb una llengua correcta. 

Per últim, cal destacar que es podria millorar la presentació de l'autor per poder conéixer algunes de les seues característiques abans de vore l’animació. 

ANIMACIÓNS LECTORES 14/10/2019

L’autora d’aquesta animació és Mercè Company. Mitjançant un story book ens presenten l'autora que destaca en contes infantils, però també ha escrit novel·les per adults, àlbums il·lustrats per als més menuts i obres teatrals infantils i audiovisuals. Té nombrosos premis i la seua obra més coneguda és La caputxeta vermella i les tres bessones. Les companyes han emprat un teatre de titelles per representar aquest conte.

Durant l’animació les companyes han interactuat amb el públic per crear intriga sobre allò que s’esdevenia al teatre de titelles. En general, el petit teatre que han desenvolupat ha seguit un ordre lògic i la música per ambientar i el decorat que han afegit segons l’escena, com la casa de la caputxeta i l’arbre han fet que es puguera seguir l'argument més fàcilment. Quant a la llengua emprada ha sigut correcta i en un nivell adequat perquè els xiquets per qui va adreçada puguen entrendre-la.  Finalment, crec que un aspecte a millorar és el forat pel qual eixien els titelles, ja que en alguns moments no es veien els personatges.

L’autor de la següent animació és Carles Cano. Les nostres companyes ens expliquen que va començar a escriure a partir d’una aposta amb el seu amic i que les seues obres inclouen  una gran varietat de jocs de paraules que fan que les seues obres siguen divertides i presenten un toc d’humor. Algunes de les seues obres són Per un botó, La màquina dels contes i T’he agafat caputxeta. Aquesta última és la que han representat els nostres companys a través d’un teatre que ens mostra les característiques que abans comentava.

L’animació ha resultat coherent, ja que han representat dos actes de l’obra T’he agafat caputxeta i ens ha provocat interés per continuar la lectura d’aquest conte.  A banda d’això, han emprat un fons i diverses disfresses perquè s’entenga millor la representació. Quant al nivell de llengua és correcte, encara que sí que hi ha hagut alguns castellanismes. En definitiva, crec que un aspecte a millorar és la presentació de l’autor, ja que es podrien explicar més dades d’ell.

CLUB DE LECTURA: EL VELL I EL FAR

El vell i el far és un llibre  que conta la història d’una xiqueta que viu amb els seus avis, ja que sa mare va morir. Més tard mor també l’àvia. Els seu iaio i ella sempre anaven a la matinada al far on l’avi li contava històries. La xiqueta s’enfada amb el seu avi perquè s’ha fet nòvio de la seua professora i pensa que el fet de la diferència d’edat és un motiu per avergonyir-se. 

La història passa a l’estiu al far de Xàtiva.  M’ha agradat, ja que com ha dit la seua autora Lliris Picó la finalitat del llibre és incentivar la lectura i fer un llibre per a tota la família. Per això, el llenguatge és senzill encara que inclou algunes paraules difícils, locucions o frases fetes que potser un xiquet no pot entendre. Però, afortunadament el llibre conta amb un apartat on explica el significat d’allò que es considera més complicat. 

Quant al contingut em pareix que treballa alguns valors molt importants com l’estima de la família. Tanmateix, fa que recordem els temps passats quan estiuejàvem amb la nostra colla en el barri o quan anaven a la piscina de la nostra amiga.  Com es diu al llibre el far que ens descriu s’ha elevat a poc a poc sobre els fonaments que deixen les antigues construccions. Per tant, treballa com està condicionada la vida per la història i com es van construint unes damunt d’altres. 

Finalment, pense que utilitzaria aquest llibre a l’aula, ja que l’argument fa que el lector no es desconnecte i vulga conéixer el final de la història.  

EL CONTE EMBASTAT

El conte embastat és una tècnica que es pot utilitzar per fomentar la literatura a l’aula. Es tracta de fer grups i començar a fer preguntes per crear una història. Tots els grups comencen a escriure i quan acaben passen el full al següent i canviem de pregunta perquè continuen el conte.

A continuació trobem l’exemple que en fet a classe: 

CONTE EMBASTAT

Això era i no era un viatger que volia recórrer el món en una bicicleta. El seu viatge va començar a casa de la seua àvia perquè li va donar una motxilla que tenia una brúixola màgica. Però, això no bastava per fer-lo feliç. Ell volia recuperar un tresor que li havien furtat a la seua família feia molts anys. Un tresor que tothom desitjava però que ningú imaginava. 

El viatger va continuar el seu viatge amb la brúixola. Pel camí es va trobar una fascinant sorpresa. Va aparéixer una fada que li va indicar per on anar.  A més, la fada li va donar uns pols màgics per a convertir la seua bicicleta en un cavall i poder córrer molt més ràpid abans que arribara la nit. 

L’endemà un gegant va interrompre el seu viatge. Tenia molta fam i com que no hi havia cap cosa per menjar i es va trobar al nostre viatger i el seu cavall li semblaven molt apetitosos. El gegant va perseguir al viatger, fins que aquest es va adonar que tenia més pols màgics i se’ls va llançar al gegant perquè es fera petit i poder véncer-ho més fàcilment. 

Fugint del gegant va aparéixer a un regne desconegut anomenat Regne Fantàstic i va pensar que allí podria salvar-se. En aquell moment, va aparéixer un monstre que li va prohibir l'entrada al regne.

Després de batallar amb el monstre, el viatger va quedar ferit i tota la gent li va donar per mort. De sobte, va aparéixer la fada una altra vegada i al fer un encanteri, el viatger es va curar i va poder eixir del regne.

Finalment, el viatger es va despertar i se’n va adornar que tot hi havia sigut un malson i el seu viatge començava a eixe moment. 

LA REVISTA

El títol de la revista és CUCAFERA i és un especial per nadal. Va adreçada a xiquets entre quatre i sis anys i està escrita en el dialecte oriental. Es continua editant, ja que també està en format digital per poder arribar a més persones.

Aquesta revista compta amb diverses seccions. En primer lloc, té diversos contes amb il·lustracions i vinyetes com El fill i l’ase, El llop que es pensava que era una ovella, la història de la Nit de Nadal, i L’os Brunet espera el nadal. També compta amb un còmic El més petit dels grans herois.  En segon lloc, troben una secció amb preguntes per explicar com es forma la neu i una  altra que dona informació sobre l’os blanc. En tercer lloc, també observen que conté seccions per jugar, hi ha una on  s’ha de dibuixar, una altra on s’ha de buscar personatges o objectes en una imatge o resoldre endevinalles. Per últim, trobem una secció perquè el xiquet pense i opine sobre la següent qüestió: Què vol dir ser feliç?

Quant a la proposta didàctica, la revista es pot utilitzar a l’aula per parlar de la felicitat, transmetre valors i fer pensar als xiquets. També es pot treballar per desenvolupar la creativitat, l’atenció i la destresa visual amb les seccions de jocs. A banda de tractar el tema del nadal.

TERESA BROSETA

TERESA BROSETA
Naix a València en 1963, és llicenciada en Ciències de l’ Educació i Filologia Hispànica. Actualment, treballa en l’agència Tributària i és escriptora. Tracta tots els gèneres literaris, poesia, teatre i narrativa i la temàtica preferida són els pirates. Tanmateix, escriu literatura infantil, juvenil i per adults. Escriu en castellà i valencià i  realitza traduccions d’un idioma l’altre i viceversa.
Les seues obres més importants són No puges a l’andana (2007), Rellotge de cucut (2012)

A continuació podeu veure una entrevista a l’autora:

CARLES ALBEROLA
En general treballa comèdia. Té obres de literatura infantil com Joan, el Cendrós i L’aneguet lleig
Sol barrejar llengües.

RAMON LLUIG
Moltes de les seues obres han sigut traduïdes al braille.
Obra a destacar: La germanor del camí

CARLES CANO
Obra important; T’he agafat caputxeta

PASQUAL ALAPONG
És traductor, novel·lista i escriu teatre.
Obres importants: Menjaré bollycaos per tú i L’infern de marta aquesta obra descriu una situació d’una parella tòxica, fa una denúncia d’allò que passa a la societat actual, així li dona suport.
L’autor pensa que els llibres poden curar les nostres ferides i problemes i fer-los visibles. En general, tracta el tema de la violència de gènere en el món adolescent.
Les seues obres s’han dramatitzat.

ANA BALLESTER
És contacontes.
Obres importants: Maleïda poma

FANI GRANDE
Obres importants: Empar, Fallera Major Infantil i Empar i Jaume el Primet
Publicacions i adaptacions digitals
Defensa la igualtat de gènere

DIDAC BOTELLA
Obres importants: L’illa del... Teatre! i  Prou de nadales!
El fet que és mestre condiciona la temàtica de les seues obres.
També fa metateatre en una obra que representa uns xiquets que estan representant una obra de teatre teatre.

AVANTATGES PEDÀGOGICS DE LA DRAMATITZACIÓ

El teatre a l’escola normalment no té una importància molt elevada, però hem de saber que cal potenciar-lo perquè té nombrosos avantatges que podem millorar la comunicació, la sensibilitat, la concentració, l’atenció i la psicomotricitat. Per una banda, posar en escena una situació desenvolupa la interacció social i potència el sentiment de grup, ja que han de realitzar un treball cooperatiu perquè la seua representació puga ser adequada. Per l’altra, també es treballen destreses com l’oralitat, les relacions interpersonals i la sensoriopercepció, atés que l’alumnat a través d’activitats creatives d’expressió corporal i verbal s’obri als estímuls sensorials i estimula els sinestètics.

Així mateix, es treballen els valors educatius de forma lúdica i  això fa que els aprenguen millor. També realitzen espectacles i activitats escolars que aconsegueixen que els alumnes es motiven i potencien la seua projecció i expressió personal. Per tant, la creació d’una situació teatral és molt important a la nostra aula, ja que té molts beneficis que desenvolupen els objectius principals que el currículum dicta que s’han de treballar a l’escola. 

CLUB DE LECTURA: ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES- Maurice Sendak

Allà on viuen els monstres és un àlbum il·lustrat, ja que la imatge predomina sobre les paraules i sense ella no podríem entendre que està passant. La història ens presenta un xiquet que es disfressa de llop i la seua mare li diu ‘’MOSTRE’’ , ell li contesta ‘’ET MENJARÉ’’  i la mare el deixa sense sopar. A partir d’eixe moment, comença la transformació de la seua habitació en un bosc. Després, viatja i viatja durant un any sencer fins a arribar al món dels monstres, allí es troba amb uns mostres que bramen però que Max amansa i es torna el Rei dels Mostres. De sobte, es troba molt sol i sent una oloreta molt bona, mana als monstres al llit sense sopar i es torna cap a casa deixant els mostres allí molt tristos. Després d’altre any sencer tornat, quan va arribar a la seua habitació sa mare li havia deixat el sopar que encara estava calent.

Quant al viatge cap al món dels monstres potser és una imaginació del xiquet o que s’ha quedat dormint i està somiant. El xiquet se cent agust amb els monstres, ja que ell també vol ser un monstre, de fet es converteix en el rei del monstres, per tant, pot ser que no se senta totalment agust en el seu entorn i per això vol viatjar cap a altre món. A banda d’això,  cal destacar que la història reflecteix que les decisions dels adults influencien molt als xiquets, ja que el nen envia al llit sense sopar als monstres, de la mateixa manera que havia fet sa mare abans.

Pel que fa al llenguatge, es poden trobar paral·lelismes, atés que repeteix la mateixa estructura quan diu ‘’ i van fer... i van fer...’’. També es repeteix la paraula terrible que potser es vol associar el so de la r amb el so dels monstres. Per altra banda, es canvia la tipologia de minúscula a majúscula per fer sentir al lector que es crida.

A banda d’això, és important destacar el paper que realitzen les imatges en aquesta història. La grandària canvia segons Max s’apropa o s’allunya del món de la fantasia. Un altre aspecte que cal esmentar és el temps que transcorreix des que la mare el mana al llit fins que li deixa el sopar en la seua habitació. Aquest detall ens mostra que encara que en el món de la fantasia hagen passat dos anys per anar-hi i tornar-hi en realitat no ha sigut tant en el món real. Potser el temps que es tarda a imaginar o somiar aquesta aventura que viu Max al món dels monstres.

Finalment, quan la mare li porta el sopar, mostra que encara que l’haja enviat al llit sense sopar,  no vol dir que no l’estime.

EL TEATRE

El teatre en la meua educació ha tingut més presencia en l’etapa de l’educació secundària, ja que en aquesta etapa sí que he llegit diverses obres de teatre i he representat al saló d'actes del meu institut obres com Rellotge de Cucut, una adaptació de Mar i Cel que vam realitzar a classe i alguns fragments d'altres obres. Segons la meua experiència crec que és molt més representatiu posar en escena algunes obres que explicar simplement les particularitats del teatre. Atés que per preparar eixa representació has de tindre en compte els elements característics d’aquest gènere. Per exemple, les acotacions que et donen informació de com has d'actuar o com és l'espai on es desenvolupa l'acció. A banda, crec que llegir teatre i representar obres produeix que els alumnes es connecten més profundament amb l'obra i tinguen il·lusió per donar vida als personatges en un escenari. Així mateix, sempre tindran anècdotes que faran que no s’obliden de l’obra.  

En general,  se sol pensar que el teatre és un gènere més difícil de llegir, jo personalment crec que potser et despistes amb qui està parlant en cada moment i que per això  se sol atribuir eixa dificultat, però posteriorment t'acostumbres i no té cap problema. Així i tot, crec que llegir teatre està molt infravalorat i que a les escoles s’ha d’intervindre i potenciar-lo, ja que té molts beneficis per als alumnes. 

A més, he assistit diverses vegades al teatre, ja que conec a gent que participa en grups de teatre amateur, però mai he romàs en un, ja que no em veig capaç d'aprendre’m i representar els textos correctament. Per últim, crec que el teatre és un gènere per a tothom, ja que hi ha obres per tots els públics, per tant no hi ha excusa per no anar-hi a gaudir de les representacions teatrals. 

ANALISI DE IL·LUSTRACIONS

LES IL·LUSTRACIONS

En aquesta il·lustració de Khoa Le veiem que es tracta d'un primer pla de perfil d'una dona. Hi podem observar que hi ha dos plans diferents que estan clarament dividits. En primer lloc, en la part superior, amb colors més càlids podem observar la part superior d'una dona que simbolitza el món terrestre. En la part inferior, amb colors més freds, apareixen peixos representant el món marí. A més,  els cabells de la dona semblen algues, per tant açò representa la fusió de tots dos. Així doncs, podem concloure que es tracta d'una sirena, un clar exemple de la simbiosi entre el món terrestre i el marí.

La il·lustració de Mariona Cabassa utilitza un pla general per representar un circ amb tots els components i objectes que normalment formen part de l'espectacle, les llums, les butaques, el públic, els instruments, el vestuari...

La imatge presenta un aspecte recarregat d'objectes i una perspectiva desorganitzada de l'espai, però que representa molt bé el rebombori que suposa muntar un circ. A banda d'això, podem observar que els personatges estan d'esquena, aleshores la imatge es suggereix des del punt de vista subjectiu del públic que està observan el circ. Per últim cal destacar que els colors de la il·lustració són molt cridaners i molt saturats i que trasmet l'enèrgia pròpia del circ.

TREBALLEM LA POESIA

Per treballar la poesia, farem una activitat de Poemania de Anna Ballester, constarà de dues parts. En primer lloc, triarem l’element del què volem que tracte el nostre poema i individualment respondrem les següents qüestions. En segon lloc, posarem en comú amb el grup de treball les respostes i elaborarem el nostre poema. Aquesta activitat és molt interessant, ja que podem motivar als nostres alumnes perquè puguen gaudir i conéixer millor el fantàstic món de la poesia.

El nostre poema tractarà de la girafa.

PART INDIVIDUAL

1. Si fora un color quin seria?

El groc

2. Si fora un sabor a què feria gust?

A banana 

3. Si fora un arbre o una planta quina seria?

Enfiladissa  

4. Si fora una part del cos quina part seria?

El coll 

5. Si fora un paisatge quin aspecte tindria?

Desert 

6. Si fora una època de l’any o un moment del dia, quin seria?

capvestre

7. Si fora un sentiment quin seria?

La tristesa 

PART EN GRUP

Entre totes hem decidit que la girafa seria el color groc, feria gust de safanòria, seria una sequoia, es semblaria a una piga, tindria aspecte de prat, seria el capvespre i el sentiment d'alegria.

LA GIRAFA

Si un dia vas al prat,

una girafa trobaràs. 

Tan alta com una sequoia, 

es passa el dia menjant safanòria.

El seu coll és llarg i groc

I és vist amb pigues de colors.

Com un capvespre de bonica.

A tot el món li dona alegria. 

AUTORS I AUTORES DE LA POESIA INFANTIL

Joana Raspall va nàixer en 1913 i va morir en 2013, durant els seus 100 anys de vida va dedicar-se a escriure teatre, poesia i narrativa. Va ser llicenciada en actriu i va iniciar una campanya amb la revista Claror per obrir una Biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat. Aquesta autora va rebre un gran nombre de premis, com ara el premi Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en 2006  i el premi de la Crítica Serra d’or de literatura infantil i juvenil en 2013.

Les seues obres principals són Petits poemes per nois i noies, Bon dia poesia, Degotall de poemes, Versos amics.

A continuació es nomenen alguns recursos audiovisuals on es presenten alguns dels seus poemes:

Cançó del poema ‘’La lluna’’
Cançó del poema ‘’Invitació’’
Cançó del poema ‘’Bombelles’’

A banda d’estos poemes hem triat per recitar ‘’Si el món fos’’, ja que aquest poema presenta uns valors molt importants, ja que quan es refereix que el món està escrit en llapis, fa referència que si fóra així el món es podria canviar. Per tant, ànima als alumnes a fer un món millor més just.

Marc Granell

Treballa en les seues obres els valors per transmetre-los als xiquets.

Obres importants: Llarg camí llarg (premi Vicent Andrés Estellés)

Josep M. Sala Valldaura

Va rebre un premi per escriure en català i ser traduït al francés pel Marc Europeu.

Treballa les endevinalles, les cançons, els conjurs i els embarbussaments.

Miquel Desclot

Ha traduït poemes i llibres de Roal Dalh, treballa la transversalitat que permet treballar coses diverses a través de la  poesia.

La seua obra Més música mestres va rebre un premi en literatura infantil i juvenil.

Maria Beneyto

Pertany a la generació poètica dels anys 50, va començar escrivint en castellà i no va ser fins a l’any 60 quan va començar la seua trajectòria en valencià.

Carles Cano

És contacontes, treballa narrativa, teatre i poesia.

Obres importants: Per un botó, T’he agafat caputxeta és un teatre on es subverteixen els estereotips de la caputxeta tradicional.

Olga Xirinacs

La seua poesia tracta sovint de la mar, ja que va nàixer a Tarragona i això li cridava molt l’atenció.

Obres importants: El far del capità, Llavis que dansen, La plutja

Lola Casas

Ha treballat en nombrosos projectes que fomenten la lectura. Defén que la lectura en veu altra és un bon element de comunicació i per tant,  la poesia és pot utilitzar en aquest sentit.

No s’ha presentat mai a cap premi literari.

Dolors Pellicer

En el seu inici va començar a escriure narrativa i després va obrir la seua trajectoria a la poesia infantil.

Obres importants: Versos diversos (poemari amb el que va començar a treballar aquest gènere), Rimes i rialles.

Dani Miquel i Antich

Cants alegres, treballa la solidaritat, el respecte entre persones, diversitat, estima.

Marcia mercé Marçal

Treballa a favor de les dones. Les seues poesies tracten  la temàtica feminista.

Dos poemaris:  Caure de llunes, Bruixa de dol.

EL TAUTOGRAMA I JOAN BROSSA

El tautograma és una composició on totes les paraules que  la conformen comencen per la mateixa lletra.

A continuació tenim un exemple de tautograma:

Mil misteris molen mogolló

mouen màgics monts

Joan Brossa fou el poeta avantguardista català  més important del segle XX, uns dels fundadors del grup artístic i dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana.

Quant a la seua frase: ‘’La poesia és un joc de miralls que ens permet veure l’altra banda del poema.’’, personalment em transmet que la bellesa i els recursos poètics fan que cada poema tinga un món interior que cadascú interpreta subjectivament, per tant quan la llegim ens reflectim en eixos miralls dels què ens parla Joan Brossa. D’aquesta manera, una persona pot llegir el mateix poema en moments diferents de la seua vida i traure un significat diferent.

FUNCIONS I REPTES DE LA LITERATURA INCLUSIVA EN L’EDUCACIÓ

Carme Morera i Tona Català són les dues autores dels llibres A mi que em passa i Mira’m als ulls. En aquest cas és la segona qui ens presenta els llibres i ens parla de la seua temàtica. Estos llibres quan es van elaborar no estaven pensats per ser un llibre per a xiquets, de fet no està catalogat per cap gènere. Només es volia transmetre la seua finalitat, contar la història de Carme perquè tothom coneguera allò que li passa. 

Per un cantó, A mi que em passa va nàixer en un blog i finalment va ser publicat perquè arribara a més gent. És un llibre que parla de diversitat i que va entrar a les escoles gràcies a les seues il·lustracions. 

Per l’altre, Mira’m als ulls parla de la hipocresia de la diversitat funcional i la discapacitat, amb la finalitat de donar-hi visibilitat. Tona Català afirma que els seus llibres agraden a lectors de totes les edats des de la infantesa fins persones de 90 anys. Ja que per a ella un llibre és bo quan ho llig tothom perquè la literatura no té edat. Per tant, les seues obres s’apropen a allò que entén Michel Tournier per literatura, obres que no estan fetes per xiquets però que estan escrites amb un llenguatge senzill que qualsevol pot entendre.  

Tanmateix, Tona Català escriu una història real, la seua pròpia experiència amb un llenguatge del carrer. Carme Morera, sa filla, és qui conta tot allò que li passa, com s’adona que està rebutjada per tindre una discapacitat del 65% i com això fa que es senta sola.  La finalitat de l’obra és fer un llibre divertit on la discapacitat no estiga amagada i es promoga uns valors sobre la diversitat per conscienciar la societat que cadascú ha de ser com és.

LES ENDEVINALLES

Una endevinalla és un enigma on es descriu alguna cosa amb rima perquè algú l’endevine. Normalment, està adreçat als xiquets  i sol descriure animals, fruites...

A continuació crearem una endevinalla. En primer lloc hem de triar l’objecte que volem que s’endevine i definir-lo. Per exemple, la taula. Com és la taula? Té quatre potes i és un objecte inanimat. En segon lloc, fem comparacions, la taula té quatre potes com els animals. En tercer lloc, es combinen els elements anteriors. En aquest cas, la taula té quatre potes però no és un animal i no pot moure’s. I per últim donem forma a l’endevinalla.

Tinc quatre potes i no puc caminar

 I encara que ho penses, no soc un animal

Només si m’arrossegues

A un altre lloc podré arribar

LA TAULA

Un altre exemple d’endevinalla:

Encara que no estem emparentats, 

Per riure i per plorar 

Estem sempre al teu costat

ELS AMICS

AJUDAR ELS NENS A ESDEVENIR LECTORS

Llegir ha de ser un plaer, hi ha un fum de persones que no els agrada llegir, potser és perquè mai han aprés a gaudir de la màgia d’un relat. Segons Jules Verne, aprendre a llegir és apropiar-se d’allò que s’està llegint i integrar-lo ràpidament, per tant, sembla que per adquirir aquesta capacitat els huit anys és massa prompte. Tanmateix, potser als xiquets no els agrada llegir perquè s’enfoca la tasca de llegir com a una feina i no com a un plaer. Per aconseguir que l’infant gaudisca la lectura cal orientar-lo perquè aconseguisca establir el seu estil. Per una banda, hem de conéixer els seus gustos i els temes que interessen el nostre alumne. I per l’altre, cal proposar moltes lectures perquè l’elecció no estiga limitada.  A més, s’ha de tindre clar que els elements intertextuals com les il·lustracions ajuden molt a escollir un llibre i a tindre interés per seguir la seua lectura. Un altre factor important és la família, ja que si l’infant veu que el seu entorn està interessat en allò que ell llig augmentaran les seues ganes de llegir i compartir-lo amb els seus parents. Si pel contrari, quan és jove no és lector tindrà menys possibilitats de ser-ne en un futur.
Per últim, hi ha moltes raons per les quals normalment un xiquet no s’acaba de llegir un llibre així com l’absència d’imatges i d’intriga, el tema no és interessant,  confusió a l'hora d’entendre qui parla en els diàlegs, lletra massa petita i moltes més. Però, cal recordar que si un xiquet no s’ha interessat mai per llegir potser un dia trobe un llibre que els fascine i els motive per endinsar-se al món de la lectura, no cal insistir en què llegisca perquè probablement farà efecte rebot i no llegirà gaire.

La informació que transmet aquest article em pareix molt interessant, ja que opine que a les escoles s’ha de transmetre la lectura com a plaer i deixar que el xiquet o xiqueta llisca allò que vol i seguint el seu ritme. A banda d’això,  en la meua experiència personal jo de petita no tenia cap llibre a casa, ni iniciativa de comprar-ne un, però un dia vaig començar a llegir per internet alguns relats i petits textos i em vaig començar a interessar per la lectura i a hores d’ara aprofite el mínim temps lliure que tinc per llegir una estona. Per tant, pense que encara que de petit no hages llegit, no vol dir que de major no trobes un meravellós món en els llibres. Pot ser que tingues menys possibilitats de descobrir  el teu estil o els teus gustos, però mai és tard per incorporar-se al món de la lectura. 

LIMERICK

Un limerick és una forma de poesia molt coneguda en la literatura  infantil anglosaxona. Té una estructura molt característica que vorem a continuació. Quant a la rima dels seus versos, normalment, rimen de la següent manera , els dos primers versos rimen  amb l’últim i el tercer amb el quart. Per tant, la seua rima serà AABBA.

Ara vorem com es forma i alguns exemples:

- 1r vers: indica qui n’és el protagonista.

Hi havia un elefant 

- 2n vers: indica la qualitat més característica del protagonista.

Petit i tossut

-3r i 4t versos: realització del predicat (allò que fa)

Anava molt convençut
A veure al seu amic el lluç

- 5è vers: té caràcter extravagant per cridar l’atenció. 

I volant va caure damunt.

Més exemples de limerick:

A l’’escola hi havia una finestra

Era gran i volia estar oberta

Els xiquets cada dia la tancaven

Perquè el fred per ella notaven

Que molesta aquella finestra!

A Josep el meu barret

De cap en cap li agradava viatjar

Fins que un dia es va enamorar

De la camisa que portava un capità

Ai que sola em va deixar!

PER A QUI ESCRIUEN ELS AUTORS DE LITERATURA INFANTIL?

- Per què la LIJ ha estat considerada paraliteratura?

Perquè per determinades raons ideològiques o sociològiques, la LIJ s’ha mantingut al marge de l’àmbit de la cultura literària. Potser és deu que de vegades sentim que la LIJ està escrita per a uns determinats lectors, els infants. Tanmateix, potser no té en compte temes que puguen interesar als adults.

- Qué és el lector model?

El lector model és aquell lector ideal que tot autor imagina que va llegir la seua obra.  Quan l’autor escriu el text té en compte l’autor model que vol que llija  el seu llibre. Aleshores l’obra es condiciona ja que l’escriptor intenta adequar l’obra a eixe determinat autor.

- Qué és la competència literària?

La competència lectora és una competència enciclopèdica que suposa el domini d’una llarga sèrie de codis i subcodis que van des del mateix sistema lingüístic fins a les regles de construcció narratives o els quadros intertextuals.

 - Qué és la intertextualitat, hipertextualitat, paratextualitat?

La intertextualitat és la relació que té un text amb altres que incorpora.

La hipertextualitat fa referència a llegir altres fonts per completar la informació del llibre que estàs llegint. 

La paratextualitat són aquells elements que conté una obra a banda del text. Per exemple, les il·lustracions, el títol del capítol o de l’obra, en nom de l’autor, l’enquadernació o el tipus de lletra. 

- Qué és la gramàtica interioritzada?

La gramàtica interioritzada es tracta d’un element necessari perquè els lectors puguen entendre els textos i fer-ne  una correcta abstracció.

LA LITERATURA.

La literatura és el conjunt d’obres de diferents gèneres literaris com ara narrativa, teatre i poesia. Pot ser oral o escrita.

- Existeix una literatura infantil?

Segons Michel Tournier, la literatura infantil està condicionada per una sèrie de ‘’motles’’, doncs allò que no entra en eixos ‘’motles’’ no forma part dels llibres que es publiquen per a xiquets. Per tant, existeix però ell pensa que no només eixos llibres publicats per a xiquets formen part de la literatura infantil. Sinó que hi ha molts més.

- En el cas que existisca, com hauria de ser?

La literatura infantil hauria d’estar formada per obres escrites de manera pura, àgil i senzilla, perquè tant els infants com els adults puguen llegir-ne.

- Quins aspectes del món de la literatura infantil denuncia Michael Tournier?

Michael Tournier denuncia que les editorials que publiquen els llibres de literatura infantil només ho fan amb aquells que segueixen uns determinats models. Per tant, aquest fet fa que els llibres publicats com literatura infantil segueixen uns estereotips semblants.

- Esteu d’acord amb la visió de la literatura infantil que exposa Tournier?

Sí, ja que pense que la literatura infantil no han de ser obres sense argument, sinó que continguen valors perquè els xiquets els aprenguen des de menuts. A més, pense que Tournier defensa que la literatura ha de tindre un llenguatge senzill i  ser comprensible per a tothom.